1 v. tr. [LC] Tractar (algú, especialment un infant) amb tanta feblesa, amb tanta condescendència, etc., que hom encoratja les seves exigències. Sempre li han dit que sí, i així l'han ben aviciat, el noi. 2 1 intr. pron. [LC] Contraure un vici, un hàbit, una afecció excessiva a una cosa. No t'aviciïs a fumar. No me'n puc estar: hi estic aviciat. 2 2 intr. pron. [LC] per ext. Aquesta post s'ha aviciat.
